ELS PRIMERS ANYS DE LA CCEPC


A partir de 1991 hi hagué una etapa creativa de la comissió promotora, que representava uns primers centres compromesos, en la qual es debaté el perfil de la CCEPC i es gestionaren els estatuts (aprovats el 1993). Fou el moment de constatar les expectatives que posaven tots plegats en el projecte: intercanvis, difusió de les publicacions, coordinació d’esforços, assessoraments... Després calgué donar nos a conèixer a la resta de centres d’estudis, a les administracions, a les universitats, a la societat... En les successives assemblees, es va difondre el projecte i va créixer ràpidament el nombre d'adherits, tiris a uns cinquanta centres. Vàrem tenir l'oportunitat d’organitzar un primer congrés, a Lleida (novembre de 1994), les actes del qual s’han anat editant. Es fixaren les dues seus: I'Institut d'Estudis llerdencs, a Lleida, i I'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, a Barcelona, on s’han dipositat i es poden consultar les publicacions del centre adherits; es va posar en marxa una mínima infraestructura, amb la secretaria tècnica i el butlletí, i es començà a treballar en la confecció d’un Llibre Blanc dels Centres d'Estudis. Es va establir estreta col·laboració amb els Plecs d'Història Local (L'Avenc) i amb el Servei de Documentació d’història Local (Universitat: Autònoma), amb qui férem un pla per crear la Col•lecció de Bibliografies Comarcals. Era el moment de posar en marxa les iniciatives i d’aconseguir credibilitat; la consolidació, la cohesió i la major presencia de la Coordinadora ha anat arribant després. Tanmateix, malgrat la importància del moviment de centres d’estudis i la solidesa de la coordinació, algunes administracions no han donat l’atenció i el suport que es mereix.


Mercè Renom

 

LA NECESSITAT DUNA COORDINADORA DE CENTRES D’ESTUDIS

Devia ser la tardor de 1990 quan amb l'Antoni Gavaldà i altres companys de Centres d'Estudis ens van plantejar la conveniència de crear una Coordinadora. Perquè, ens dèiem, no podia ser que aquest gran potencial cultural que contenien els centres seguís actuant de forma dispersa i inconnexa i més, tenint en compte la seva multiplicitat i els recursos migrats de què disposàvem. Calia intentar assolir algun tipus de coordinació per fer front als reptes científics i culturals a les portes del segle XXI. Sortosament, la idea va quallar en el Congrés de Lleida, l’abril de 1991.

Joaquim Albareda

 

LA CONSOLIDACIÓ DE LA COORDINADORA

La necessitat de constituir la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana va sorgir en un encontre d’alguns dels centres, que va tenir lloc a Palma l’11 de novembre de 1989, a fi i a efecte de fixar un marc estable de coordinació i d’intercanvi. De llavors ençà, la Coordinadora ha conegut un procés de consolidació, que s’ha concretat, entre altres activitats, amb l’edició d’un butlletí, la reunió anual, la distribució comuna de publicacions i l’organització de tres congressos, el darrer dels quals es va celebrar a Palma l’any 1997 sobre el franquisme i la transició democràtica, amb un gran èxit de participació i un notable ressò mediàtic.

Francesc Xavier del Hoyo i Bernat